UA-38196275-1

diumenge, 19 de maig de 2013

Llibre del professor, editat per Bromera



Poc atent a les normes i rituals de les convencions socials més elementals, m’he botat, almenys, un pas previ. He donat la notícia de l’aparició del Llibre del professor, i dels seus primers dies de vida, sense haver-lo presentat convenientment. I els bons costums indiquen que cal mostrar el nadó, posar-li cara, celebrar la seua entrada joiosa al món, com un bateig, com una mena de presentació de la criatura al temple. Per als lectors del blog ‑i, com no, per a l’afició, en general‑ unes notes explicatives.

La primera nota fa referència a la portada del número 99 de la col·leció de poesia editat per Bromera. La col·lecció, dissenyada pel tristament desaparegut Enric Solbes, té per costum incloure, a l’angle inferior esquerre de la portada, una imatge del “Jardí de les delícies” del pintor gòtic flamenc de finals del XV El Bosch, que inclou escenes del paradís, de la humanitat i l’infern. En la imatge que m’ha estat adjudicada, un home nu ofereix a una dona nua un fruit (maduixa o arborç), símbol dels plaers que la vida ens depara. Ja em va bé. Ensenyar, com sabeu, és un acte d’amor. Donar anous als nens és una màxima, procedent de Catul, que Ferrater va esculpir com a títol d’un celebrat llibre seu i a qui jo sempre li he vist el referent didàctic. De fet, els lectors del llibre hi trobareu versos que parlen d'anous que són donades als deixebles i, també, evocacions d’arborços, aquesta antiga fruita de llarga maduració. Per això, considere la imatge de la portada suggestiva i ben trobada.


La segona nota té a veure amb l’entrevista publicada al núm. 62 de la revista L’Illa editada per Bromera (“Aquest poemari reivindica el goig d’ensenyar”). La maquetació, amb fons negre vagament embrutat per la pols del guix, evoca una pissarra escolar, amb una tipografia que empra el verd, el mateix color i tonalitat amb què ha estat il·lustrada la portada del llibre. Com veureu, a la foto sostinc, com un talismà, un exemplar de la primera edició del Llibre de Meravelles estellesià, amb l'estendard de les evocadores baranes sobre el riu Túria de València. 


Hi deixe constància del meu agraïment al dr. Manel Llanas per la felicitació que m’ha fet arribar sobre un aspecte concret de l’entrevista: “(felicitació) per les respostes teves a l'entrevista, que trobo magnífiques. Per a un ensenyant, inestimables”.



I, encara, una tercera nota, per explicar que ha aparegut la primera resessenya del llibre: “Ofici de memòria i eternitat”. L’ha escrita, generosament, en Joan Garí al seu blog “Ofici de lector”, el qual em féu arribar un apunt per comentar-me que el llibre li havia “encantat”. Agraït, doncs, per aquesta opinió d'un lector d'ofici.



Una ressenya que esmenta en Manuel Vicent, un dels escassos escriptors no-docents que coneix el cabdal d'aquell riu de la vida que passa per les aules. Un escrit que sap subratllar els implacables versos de la Ilíada, amb aquella analogia entre les generacions i les fulles. Que hi evoca el Poitier de To sir with love, present en un vers, i que és també una banda sonora del llibre, amb la inesborrable cançó pop i naïf de la mateixa pel·lícula. Que remarca, en fi, la figura del llaurador etern, que treballa incansable les ànimes i “rotura els cors” als alumnes. Com a professors, però sobretot com a valencians, nets o fills d’una cultura agrària, sabem bé de què estem parlant. 


Hi ha sabut trobar uns poemes procedents d’èpoques diverses, una bona part escrits durant els anys ‑cursos‑ viscuts a Campanar (1992-2009), alguns altres durant el període ontinyentí (1988-1992), però sempre marcats per aquell fundacional curs (86-87) passat a Alacant, on aquest llibre té el seu origen, en aquell temple de Súnion dit altrament Jorge Juan. Recordar i esperar ser recordat en un "ofici de memòria i eternitat".

 

4 comentaris:

  1. "Poc atent a les normes i rituals de les convencions socials més elementals". El professor sap fer un bon ús dels eufemismes... Enhorabona, molts d'èxits!

    ResponElimina
  2. La més sincera enhorabona, professor!
    Salutacions des de les terres de la Marina.

    ResponElimina
  3. Canviant un poc el refrany "Bona casa, bona brasa"
    dir-te que sí l'editorial Bromera és una bona casa
    és perquè té gent de bona fusta com tu.

    ResponElimina
  4. Gràcies per compartir un bocí d'aquesta gran passió de la qual fas ofici. Un llibre amarat de vocació, records i sentiments.Felicitats poeta i, per sempre, mestre.

    ResponElimina