UA-38196275-1

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Les nits que van fent la nit

El 23 d’abril de 2007 tres artistes de l’underground, Lou Reed, Patti Smith i Laurie Anderson, van recitar una selecció de poemes de la literatura catalana contemporània a Nova York, en un acte promogut per l’Institut Ramon Llull. Avui, que ens hem assabentat que Lou Reed ha mort, vull recordar el poema de Vicent Andrés Estellés --procedent de La nit (1956) aquell llibre escrit quan el jove periodista de Burjassot, arran de la mort sobtada de seua filla de tres mesos, es féu adult d'un cop--, que el rocker recità, sense xupa i amb americana, en aquella nit novaiorquesa, amb un títol difícilment oblidable: “Les nits que van fent la nit”.


diumenge, 13 d’octubre de 2013

Presentació al Palau de Cervelló



L’acte de lliurament del Premi de poesia Roís de Corella comptà amb la presentació del llibre premiat per part d’un dels membres del jurat, Ricard Bellveser, escriptor d’ampli espectre (poeta, novel·lista, assagista i crític literari), periodista de llarga trajectòria en diversos mitjans i, també, profesor universitari. Entre d’altres càrrecs, ha estat membre de l’AVL i ho és del CVC. No sabia quin tipus de parlament faria ni tampoc havia parlat amb ell abans (en un temps llunyà, quan encara no era professor, sí que vaig tractar el seu germà, el documentalista Quico Bellveser, amb qui vaig compartir un parell d’anys deliciosos a l’arxiu de documentació de la revista El Temps, a meitat dels vuitanta). El moment tenia la seua dosi de sorpresa. Jaime Siles, en un apart, em felicitava pel poemari (un “llibre lliure”). El mobiliari lluïa esplendorós, com si fora extret d'una escena de Bearn o el Gatopardo. I, entre tantes ànimes, el conhort el trobava en els cors propers i amics que m’acompanyàveu. En acabar les presentacions, Ricard Bellveser m’entregà, molt generosament, el fulls de la seua presentació i em donà l’autorització per divulgar-ne el text. Una personal lectura que es deixava escoltar amb interés, seguint el fil argumental dels poemes. No cal dir que podria fer-ne diverses puntualitzacions i precisions a algunes afirmacions que s’hi fan, però deixe el text de la presentació per ser llegit tal com va ser dit per Ricard Bellveser en aquell dijous valencià d'octubre al Palau de Cervelló.

divendres, 4 d’octubre de 2013

Lliurament del premi de poesia Ciutat de València





Fa unes hores que hem tornat del Palau de Cervelló, a la plaça de Tetuan, en el barri de la Xerea de València. Un espai que és molt més que l’Arxiu Municipal o la biblioteca Serrano Morales, perquè la seua càrrega històrica és considerable (més enllà del seu origen medieval, fou residència temporal de reis durant el segle XIX). Precisament l’acte de lliurament dels XXX Premis Ciutat de València, organitzat per la regidoria de cultura de l’Ajuntament de la ciutat, ha tingut lloc en la Sala dels Borbons (decorada amb els retrats d'aquesta nissaga, poca broma!), escenari d'una cerimònia amb unes notes de solemnitat considerables. Hi han assistit algunes personalitats municipals i autonòmiques, els membres del jurat i un Santiago Grisolía, entrat ja en anys. En síntesi, se m’ha fet entrega de l'escultura commemorativa (una peça d'acer inoxidable) de Miquel Navarro, he llegit un parlament d’agraïment, un poema i, tot seguit, Ricard Bellveser ha glossat (fins i tot, novel·litzat) el Llibre del professor. Amb Mayrén Beneyto, la regidora, Carlos Sebastián el guanyador del premi de novel·la, i tot un seguici de jurats, ens hem fet fotos diverses en distintes estances (que ja deuen haver repartit entre les agències d’informació). Allò important, en tot cas, ha estat el retrobament dels companys (els sempre fidels i estimats companys), dels bons amics (també els coneguts i els saludats), i de la família en sentit ampli, que el moment ha fet reunir. El meu més sincer reconeixement per ser presents (fins i tot a aquells de contacte més efímer, perquè ha hagut moments que no donava a l’abast amb les signatures de llibres). Per emmarcar el moment irrepetible reproduiré, a continuació, les paraules que hi he pronunciat.