UA-38196275-1

dijous, 27 de març de 2014

Passeig d'aniversari


El meu passeig d’avui no ha estat el de Narcís Comadira –Un passeig pels bulevards ardents‑, per bé que hi haja sedes que m’abrassen, ni tampoc el de Jaime Gil de Biedma –“Barcelona ja no és bona, o mi paseo solitario en primavera”‑. Més aviat, s’ha aproximat al de Joan Vinyoli –Passeig d’aniversari‑ que ens recorda la lliçó bàsica del temps: Mai-més i Sempre són germans / irreconciliables, de naixença, en l’home”.
El passeig del vint-i-uné aniversari de la mort d’Estellés m’ha dut a les coves de Paterna, des d’on he albirat la seua torre, símbol de la història, de la memòria, de la finitud de les nostres vides i de la permanència de les generacions.

dijous, 20 de març de 2014

Som els nostres mestres


Ahir cremaren les falles. La inèrcia del temps ens les fa viure de casa estant, al cor del Cap i Casal. Al nostre voltant ens han acompanyat uns dies de desmesura i d’excés. Quasi sense voler, aturem la navegació i vivim empesos per la festa que ens encercla. Dies de passejar la ciutat a totes hores, de descobrir carrers i racons enmig gents i gentada de diverses edats i condicions. També, els rostres coneguts a les falles populars i combatives. Una allau irrepetible de músiques populars que anuncia la nova primavera, un paisatge de concentració humana, tocat per l'estridència dels coets i la visió efímera i la sentor inequívoca del fum de la pòlvora i les cendres. Ahir cremaren les falles i el ritme de la rutina diària torna i fa difícil reconèixer-ne els rastres dels focs de març. On és ara l'olor d'oli fregit que invaïa la ciutat? Tornem a la vida real i ens notem desacompassats, perquè novament constatem que la roda del temps viatja sempre més apressa que el nostre cor.

diumenge, 9 de març de 2014

Viure no és necessari, navegar sí


Navigare necesse est, vivere non necesse. Cal navegar, no cal viure. Aquesta és la cèlebre frase amb la qual, segons relata Plutarc, Pompeu va arengar els seus mariners quan aquests es negaven a embarcar davant l'amenaçador estat de la mar per recordar-los que el deure està per sobre de qualsevol por o de qualsevol circumstància. Fernando Pessoa la transformà en un bell poema, “Navegar é Preciso”, que comença així:

Navegadores antigos tinham uma frase gloriosa:
“Navegar é preciso; viver não é preciso”.
Quero para mim o espírito [d]esta frase,
transformada a forma para a casar como eu sou:
Viver não é necessário; o que é necessário é criar.

Caetano Veloso va compondre la cançó Os Argonautas després del seu pas per la presó el 1969 i el seu exili. Veloso es va basar en el poema de Pessoa, i amb música de fado expressa el seu lament per les persones que lluiten, com Jasó i els Argonautes, per vèncer els obstacles de totes les mars. Entre les versions que se n’han fet de la cançó, m'arriba especialment a l'ànima la de la portuguesobelga Lula Pena.