UA-38196275-1

dilluns, 9 de juny de 2014

Pares que diuen adéu a l’escola

El difícil ofici de ser pare –una important variant del difícil ofici de viure‑  té també els seus rituals de pas. Un dels més importants s’esdevé quan toca deixar (com a pares) l’escola primària. Perquè l’escola és la referència indispensable i indefugible per a pares i fills, durant un espai d’almenys nou anys. És per això que el col·lectiu dels pares acostuma a organitzar una cerimònia de celebració per als fills que deixen l’escola, amb una acte on s’expressa públicament l’agraïment cap els mestres i la resta de membres de la comunitat escolar que s’han ocupat de la formació dels fills. El passat divendres, el Col·legi Teodor Llorente de València va organitzar la seua particular cerimònia. Un acte festiu, carregat de sentiments, on eren convidats els mestres de de tots els cursos, amb un sopar –un plantonet entranyable‑ de confraternització col·lectiva en el mateix pati escolar, gaudint d’una magnífica i irrepetible vetlada. En nom del sentir dels pares, vaig tenir la responsabilitat de pronunciar-hi unes paraules.