UA-38196275-1

dissabte, 27 de juny de 2015

Limoncello entre cavallers

Per celebrar l’estiu que ens naix… Passat sant Joan, aquell professor de secundària sentia que la seua feina havia acabat i era aleshores el moment de retrobar l’altra vida, fins aleshores oculta als afores de l’escola. I, així, la primera celebració consistia en el ritual  de l’adéu als alumnes que mai no havien de tornar, elevant amb ells les copes de la joventut després de l'última passejada compartida per la ciutat tantes vegades evocada.

Ara el joc és un altre, però és també el cicle de la vida allò que ens mou. Ahir la vida era un viatge d’anada i tornada a la ciutat de Tarragona. Un viatge en cotxe per l’A7, que ens puja i baixa, com un corredor familiar, sempre al costat de la mar tan nostra. Un viatge nascut de la feina, que voldríem transmutar en l’impossible: trobar aquella joventut que ens habita i acompanya, perquè, com una mena d’Alacant del nord, “Tarragona rejoveneix” com recorda sàviament Josep Pla. Però ahir, tanmateix, Tarragona em va fer sentir adult.